Atzurita: de novembre 2010

T2. Meteorització i erosió

Realitzat per Alexandra Fernández Tomé.
Existeixen 2 tipus de meteorització: física o mecànica o química.

La meteorització física o mecànica consisteix en un fragmentació de la roca, que no

comporta canvis en la seva composició.

Els causants de la meteorització física són:

-Els canvis de temperatura- la roca es dilata i es contrau, i finalment s'acaba trencant.

-Els éssers vius- els principals causant són els arbres amb les seves arrels.

-La sal- l'aigua salada es cola per les esquerdes, l'aigua s'evapora, la sal forma cristalls,

que fan pressió i acaben trencant la roca.

-La congelació de l'aigua- l'aigua es cola per les esquerdes de les roques, aquesta es

congela, ocupa més espai i fa força, aquesta augment acaba trencant la roca.

La meteorització física és molt freqüent en ambients i càlids i amb pluviositat i humitat

elevada.

No cal deixar de banda que el diòxid de carboni i l'oxigen produeixen grans canvis.

Meteorització física

La meteorització química consisteix en el canvi de la composició química de les roques;

i això fa que l'estructura química canvií , i així se’n formen de nous, i d’altres són destruïts.

El principal agent és l'aigua, ja que és un bon dissolvent, i les temperatures elevades, ja

que faciliten produir reaccions químiques.

Meteorització química

L'erosió són el conjunt de processos que descomponen i destrueixen les roques.

Entenem per erosió el desgast del relleu a partir d'agent geològics com podrien ser

l'aigua, el vent, les glaceres...

La erosió comporta transport i sedimentació:

Transport: Procés d’enllaç entre la destrucció produïda per l’erosió d’un paisatge, a una

construcció per sedimentació d’un de nou. Els diferents factors que actuen en aquest procés

són: les aigües continentals, les glaceres, i el vent.

Sedimentació: Procés en el qual es dipositen les partícules arrancades de les roques.

Constitueix el procés final del paisatge. El lloc on es dipositen els sediments s’anomenen

conques sedimentàries, (existeixen 2 tipus de conques sedimentàries: continentals i marines).

Erosió

Referències:

-Llibre digital de ciències naturals, (digital text).

T2. Modelat fluvial

T2. Modelat eòlic

T2. Modelat costaner

Realitzat per Alexandra Fernández Tomé.
El modelat és el resultat de l'acció d'un agent geològic extern sobre les roques.

Un dels diferents tipus de modelat que existeix és el modelat costaner.

Els agents erosius d'aquest modelat són: les onades, les marees, els corrents marins, la

intensitat del vent, i l'aportació de materials.

Accidents més importants:

-Penya-segat: Normalment s'anomena penya-segat o tall serrat a l'escarpament que es

troba a les costes, i que és produït per l'acció de les onades en una costa rocosa, cal

saber que el xoc es produeix a la part inferior d'aquest, degut a que és l'alçada a la que

arriben les onades.

Penya-segat

-Platges: És una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com a formació

a les costes baixes per la sedimentació dels materials transportats i dipositats pel mar.

Platja de Balboa

Platja de Menorca

-Delta: Si un riu desemboca al mar per una plataforma molt ampla en que no hi hagi

corrents laterals, els materials que aporta es van acumulant a la desembocadura i s'hi

forma delta, normalment en aquests moltes vegades podem trobar-hi diversos tipus de

fauna, cal saber que aquests en segons quin casos poden adoptar diferents formes.

Delta de l'Ebre

Delta de l'Orinoco

Referències:

-Llibres de ciències de la naturalesa 2n ESO (ed.Barcanova).

T2.Modelat per glaceres

Lídia Orriols:

Les glaceres són agents geològics externs.

Les glaceres són acumulacions de gel, que normalment es formen en zones de molta neu (les glaceres és mouen molt lentament).

La glacera constà de dues parts el circ i la llengua. El circ és el lloc on s'acumula la neu que a cap i el temps es convertira en gel. La llengua es la part de les glaceres, que ja hi ha la neu convertida amb el gel, que es desplaça per la vall.

Les acumulacions de materials sedimentats s'anomenen morenes.

Quan la neu que s'acumula en la part inferior de la muntanya, quan te prou pes i es desprèn s'anomena allaus.

Las glaceres erosionen els paisatges.

Quan el gel de les glaceres s'acumula en las parets i en el fons de la vall, quan es desfà forma valls en forma de U.

Referències:

Llibre de Ciències de la Naturalesa, 2n ESO (ed. Barcanova)

Llibre digital de Ciències Naturals (Digital Text)


VALL EN FORMA DE U (MUSTALLA)


GLACERA DE BRIKSDAL (NORUEGA)

GLACERA DELS PIRINEUS

GLACERA DE SORATA (BOLIVIA)

T2. Modelat càrstic

Lídia Orriols:

Aquest tipus de modelat es produeix per l'aigua de la pluja, que conté una mica de diòxid de carboni, és una mica àcida.

Quan plou el diòxid de carboni de l'aigua de la pluja dissol els components de les roques. Aquest fet passa a l'interior de la terra per les aigües subterrànies, i a la superfície per la pluja.

Les erosions més importants que fa el modelat càrstic són:

1- Lapiaz o rascler: canals separades per crestes, a vegades força esmolades.

2- Dolines:Depressions en forma d'embut, per l'aigua que es filtre en l'interior de la terra.

3- Cavernes:L'aigua que es filtre en l'interior de la terra fa que els conductes per on circula l'aigua per el diòxid de carboni de l'aigua, es facin més grossos, a l'interior de les cavernes es formen estalactites, estalagmites i columnes.

Referències:

Llibre de Ciències de la Naturalesa, 2n ESO (ed. Barcanova)

Llibre digital de Ciències Naturals (Digital Text)